màscara
1 1 f. [LC] [JE] Figura de cartó, filferro, imitant una cara, amb forats per als ulls i la boca, amb què una persona es cobreix el rostre.
1 2 [AN] màscara ritual Màscara emprada en certs rituals que és considerada un símbol religiós.
1 3 f. [LC] [JE] Tros de vellut, de setí, etc., amb forats per als ulls, amb què hom es tapa la cara per no ésser reconegut. Posar-se una màscara de vellut.
1 4 f. [LC] [JE] [HIH] Careta de fusta, de cuir, etc., folrada de metall que, en l'antiguitat, es posaven els actors quan actuaven. Màscara còmica, tràgica.
2 1 f. [LC] Falsa aparença de què hom es revesteix. Sota la màscara de l'amistat. Treure, arrencar, la màscara a algú.
2 2 [LC] treure's la màscara No dissimular més els seus sentiments.
3 1 f. [LC] Persona que porta la cara tapada amb una màscara.
3 2 f. [LC] Persona que porta una disfressa.
4 f. [LC] Empremta que es treu de la cara d'algú, especialment d'un cadàver.
5 f. [LC] [ED] Preparat compost que s'aplica a la cara per tal de netejar-la i millorar la textura del cutis.
6 1 f. [MD] Careta per a amagar, protegir o medicar la cara o per a administrar narcòtics.
6 2 f. [MD] Fàcies 2 .
7 f. [IN] Cadena de caràcters o bits usada per a extreure o per a seleccionar elements d'altres cadenes o bits.
8 f. [AF] Pel·lícula auxiliar emprada en la selecció de color d'un fotogravat per a millorar-ne la qualitat de la reproducció.
9 f. [EL] [IN] Placa, normalment de vidre, amb zones opaques i transparents formant un dibuix que permet gravar una de les capes que conté un xip mitjançant un procés fotolitogràfic.
10 f. [EL] [IN] màscara perforada Element perforat darrere la pantalla d'un televisor en color del tipus de tub de raigs catòdics, que fa que el feix d'electrons incideixi adequadament sobre les ratlles dels tres pigments i permet formar correctament l'emissió lumínica amb el color corresponent.
